jueves, 3 de diciembre de 2009

Jueves 3 Felicitats Mestre / Felicidades Maestro






















(Al meu pare que avui compleix anys)
Que millor, que pugui donar-te ...



Gràcies, per abraçar la meva infantesa
els meus somriures, rebel.lies oníriques,
les meves bogeries e ímpetus.

Gràcies, en els meus camins ardus
i tants més irreflexius,
acompanyats i guiats,
fites d'un pas trencat.

Gràcies, per convidar-me a estar
en el gran ball que és la vida,
per poder obrir els meus ulls cada dia.

Gràcies, encara que en la distància
ens sabem i ens estimem,
només amb això en tenim prou.

Gràcies, per donar-me aquest si de pau,
aquesta garantia congènita,
que m'enpara on vagi.

Gràcies, faci o desfaci, sense retrets.
altruisme generós de paraules
i d'accions importants, rel.levants.

Gràcies, només tinc els meus versos
per regalar, encara que de vegades maldestres,
sentits, i algunes altres soferts.

Gràcies, però és el més preuat que tinc,
ja ho saps ... prolongació de la meva essència,
més, no poseeixo ...

Gràcies ... ...

Avui les meves rimes si és que rimen, tenen amo,
el meu creador, el meu mestre ...
Extensible als dolços dies del meu origen
dos estels en la meva vida ...

Per al Paco i la Carme, els meus pares ...



--------------------------------------------




(A mi padre que hoy cumple años)
Que mejor, que pueda darte…



Gracias, por abrazar mi infancia
mis sonrisas, rebeldías oníricas,
mis locuras y torpezas.

Gracias, en mis caminos arduos
y tantos más irreflexivos,
arropados y guiados,
hitos de un paso quebrado.

Gracias, por invitarme a estar 
en el gran baile que es la vida,
por poder abrir mis ojos cada día.

Gracias, aunque en la distancia
nos sabemos y queremos,
solo con eso nos basta.

Gracias, por darme este seno de paz ,
esta garantía congénita,
que me ampara a donde vaya.

Gracias, arme o desarme, sin reproches.
altruismo generoso de palabras
y de acciones importantes, relevantes.

Gracias, solo poseo mis versos
para regalarte, aunque a veces torpes,
sentidos, y algunas otras sufridos.

Gracias, pero es lo más preciado que ostento,
ya lo sabes…prolongación de mi esencia,
más, no tengo…

Gracias……

Hoy mis rimas si es que riman, tienen dueño,
mi creador, mi maestro…
Extensible a los dulces días de mi origen
dos luceros en mi vida…

Para Paco y carme, mis padres…